Caure a casa abans de sortir no és accident laboral

El Tribunal Suprem aclareix que, perquè existeixi accident in itineri, s’ha d'haver sortit de l'àmbit privat del treballador. Una caiguda en els graons de casa teva, per més que estiguis sortint cap a la feina, no sempre serà un accident laboral.

La delimitació dels accidents de treball in itineri ha estat tradicionalment un dels punts més controvertits del Dret del Treball. La sentència del Tribunal Suprem de 22 de maig de 2024 (recurs 813/2023), de gran transcendència pràctica, aclareix els límits del concepte "trajecte al treball" quan l'accident és dins d'un habitatge unifamiliar de propietat del treballador.

La qüestió resolta pot semblar anecdòtica, però afecta directament milers de treballadors que viuen en cases amb porxo, pati o jardí: es pot considerar accident in itineri una caiguda a l'escala del jardí just abans de sortir cap a la feina?

La resposta del Suprem és clara: no, tret que concorrin circumstàncies excepcionals.

Què resol exactament la sentència?

El cas es refereix a una treballadora que, en sortir del seu habitatge unifamiliar per a dirigir-se al seu centre de treball, sofreix una caiguda en relliscar en els graons exteriors del seu propi domicili.

El Tribunal Superior de Justícia de Múrcia, en primer moment, havia considerat que es tractava d'un accident in itineri. No obstant això, el Tribunal Suprem revoca aquesta decisió, amb el següent raonament:

L'accident es va produir dins de l'àmbit de propietat i control exclusiu de la treballadora, en una zona sobre la qual recau el seu deure de manteniment (el porxo/escala/jardí), i abans d'arribar a la via pública, punt en el qual veritablement comença el desplaçament al centre de treball.

Per tant, no es pot parlar d'un trajecte iniciat en termes jurídics. No s'ha produït la "ruptura del nexe domiciliari" que justifica la cobertura del sistema de Seguretat Social com a accident laboral.

Quin criteri aplica el Suprem?

El TS posa en joc dos elements interpretatius contraposats:

• Element geogràfic: l'accident només es pot considerar in itineri si passa un cop abandonat l'àmbit físic del domicili, és a dir, fora de l'espai privat sota control del treballador.
• Element teleològic o finalista: considera l'inici del desplaçament cap a la feina des que el treballador abandona el seu espai d'intimitat, malgrat que encara estigui dins de la seva propietat.

I en aquest cas el TS prioritza el criteri geogràfic: si el treballador encara no ha sortit a la via pública, l'accident continua vinculat a l'àmbit de vida privat, i no s'activa la cobertura professional de la Seguretat Social.

Hi ha excepcions?

Sí, però molt limitades.

La sentència reconeix que, en circumstàncies excepcionals, podria considerar-se accident in itineri un sinistre ocorregut dins de l'àmbit privat, però aquestes circumstàncies han de ser acreditades de manera suficient i amb un nexe funcional evident amb el desplaçament laboral.

Un exemple citat pel mateix Suprem és la Sentència de 14 de febrer de 2011 (rec. 1420/2010), en la qual un treballador sofreix un accident en conduir una motocicleta de la mà per l'interior de la seva finca. En aquest cas, el Suprem sí que va apreciar elements excepcionals per a qualificar-lo com a accident in itineri.

Però en la sentència que ens ocupa no existia cap factor excepcional: ni el mitjà de transport estava ja en ús, ni s'havia sortit de l'habitatge, ni hi havia cap risc professional aliè al control personal del treballador.

Fonament jurídic

La sentència se sustenta en una interpretació consolidada de la jurisprudència sobre l'art. 156 de la Llei General de la Seguretat Social, conforme als elements clàssics exigits per a qualificar un accident com in itineri:

1. Teleològic: que el desplaçament tingui per finalitat exclusiva anar o tornar de la
2. Geogràfic: que succeeixi en un trajecte raonable entre el domicili i el lloc de
3. Cronològic: que es realitzi en temps pròxim a l'inici o fi de la
4. Idoneïtat del mitjà: que s'utilitzi un mitjà de transport

El rellevant aquí és que l'habitatge unifamiliar, fins i tot el seu porxo o graons, continua sent part del domicili i, per tant, no s'ha iniciat formalment el trajecte.

Quines conseqüències pràctiques té?

Aquesta doctrina té efectes directes per a treballadors, empreses i mútues, especialment en la prevenció de riscos i en la qualificació de contingències:

• La caiguda dins del domicili no es considera accident laboral si no s'ha accedit encara a la via pública, encara que el treballador ja es dirigís a la feina.
• La responsabilitat es manté en l'àmbit privat: no hi ha obligació de l'empresa ni de la mútua d'assumir les prestacions derivades.
• Es redueix el risc de litigiositat per a les empreses en casos fronterers.
• El criteri no afecta els qui viuen en edificis plurifamiliars, on les escales comunitàries o zones comunes sí que estan fora de l'àmbit de control del treballador.

ATENCIÓ

• No es considera accident laboral si la caiguda és al teu jardí, escala o porxo abans d'arribar al carrer.
• Sí que pot ser accident in itineri si passa en zones comunes d'un edifici o en iniciar l'ús del transport.
• La clau és la pèrdua del control de l'entorn: només quan el treballador deixa el seu espai privat comença la protecció del sistema.
• Les excepcions han d'estar molt justificades i no s'apliquen de manera automàtica.

El Tribunal Suprem estableix una línia clara: l'accident s'ha de produir fora de l'àmbit privat, en un entorn on el treballador ja no tingui control directe sobre el risc. Només llavors es pot activar la protecció de l'accident in itineri. Aquesta interpretació enforteix la seguretat jurídica de les empreses i redueix la càrrega probatòria de les mútues, però també exigeix als treballadors una major precaució dins del seu propi entorn, ja que qualsevol caiguda dins del domicili quedarà exclosa de la cobertura laboral, excepte prova clara d'excepcionalitat.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquesta qüestió.