Inspecció de Treball de Catalunya ha iniciat una campanya per perseguir les empreses que fan un ús fraudulent del període de prova

La Inspecció de Treball ha intensificat la seva vigilància sobre un dels buits legals més utilitzats des de la reforma laboral del 2021: l'abús del període de prova en els contractes indefinits per substituir els antics contractes temporals.

La directora general de la Inspecció de Treball, Laura Freixas, ha anunciat en una trobada amb mitjans que, des de l'abril, s'ha posat en marxa una campanya específica centrada a detectar possibles fraus en els acomiadaments durant el període de prova. Tot i que aquest tipus de cessament representa una part menor de les baixes registrades a la Seguretat Social, el seu nombre ha crescut notablement en els últims anys, duplicant-se respecte a les xifres anteriors a la reforma laboral.

El període de prova té com a objectiu verificar si un treballador encaixa en el lloc per al qual ha estat contractat. Durant aquest temps, que varia segons el tipus de treball i la qualificació, l' empresa pot finalitzar la relació laboral sense necessitat de justificació extensa, avís previ ni indemnització. Tanmateix, la durada mai pot superar els sis mesos, segons el que estableix la normativa i els convenis col·lectius.

La Inspecció sospita que algunes empreses estan utilitzant aquest període com una forma encoberta de contractar temporalment. És a dir, contracten amb l'aparença de ser un contracte indefinit però, en realitat, només pretenen cobrir necessitats puntuals durant uns pocs mesos i després acomiaden el treballador abans que acabi el període de prova, evitant així costos d'indemnització.

Durant el 2024 es van comptabilitzar 10,4 milions de baixes a la Seguretat Social de persones amb contracte indefinit. D'aquestes, 2,7 milions van ser cessaments no voluntaris, i 713.414 es van produir per no superar el període de prova. Això significa que el 26,2% dels acomiadaments no voluntaris en contractes indefinits es van deure a aquest motiu. El 2019, aquest percentatge era de l'11,8%, cosa que mostra un increment considerable després de la reforma laboral.

Atès que la reforma va limitar l' ús de contractes temporals, algunes empreses estan recorrent a aquesta fórmula com una alternativa per cobrir necessitats estacionals o puntuals. Per combatre aquesta pràctica, la Inspecció de Treball, juntament amb la Inspecció estatal, està desenvolupant campanyes específiques i ha començat a utilitzar eines d'intel·ligència artificial. Mitjançant l'encreuament de dades d'altes i baixes en la Seguretat Social, els algoritmes identifiquen patrons sospitosos en empreses amb cessaments reiterats per aquest motiu, la qual cosa permet als inspectors actuar amb major eficàcia.

Un dels principals obstacles per intensificar aquesta vigilància és l'escassetat de personal. A Catalunya, només hi ha 307 inspectors per supervisar més de 347.000 empreses, el que representa una mitjana d'un agent per cada 12.377 treballadors, lluny de la recomanació de l'OIT d'un inspector per cada 7.000. Malgrat aquesta limitació, el 2024 la Inspecció de Treball va assolir xifres rècord en la seva tasca sancionadora, amb 33.392 expedients oberts que van suposar multes per un total de 49,4 milions d'euros. El nombre de denúncies ciutadanes també va créixer un 9%, assolint les 11.786, la qual cosa mostra un major empoderament dels treballadors i una major consciència dels seus drets.

Les principals infraccions detectades van estar relacionades amb l'economia submergida (14,3 milions en sancions), la falta de mesures de prevenció que van provocar accidents laborals (9,2 milions) i els abusos en la gestió del temps de treball, com les hores extres no pagades o l'absència de registre horari (3,6 milions).