Les activitats durant una baixa mèdica que poden acabar en sanció o acomiadament

Estar de baixa mèdica no significa haver de romandre a casa durant tot el dia. Es pot sortir, viatjar i fins i tot dur a terme determinades activitats físiques. Ara bé, hi ha una línia que no convé creuar. Quan el que fa el treballador perjudica la seva recuperació, contradiu les limitacions que van justificar la baixa o es converteix, en realitat, en una altra activitat laboral, les conseqüències poden ser importants.

Estar de baixa mèdica no obliga una persona a tancar-se a casa fins a rebre l'alta. Pot sortir, fer determinades activitats, desplaçar-se i fins i tot practicar exercici si resulta adequat per a la seva recuperació. El problema apareix quan aquestes activitats xoquen amb la raó per la qual es troba en incapacitat temporal (IT), dificulten la seva curació o posen de manifest una capacitat laboral que no sembla encaixar amb les limitacions al·legades.

Per això, quan una empresa descobreix que un treballador de baixa està viatjant, fent esport, col·laborant en un negoci o desenvolupant qualsevol altra activitat, convé evitar conclusions precipitades. La mateixa conducta pot ser perfectament normal en un cas i tenir rellevància disciplinària en un altre.

En la sentència núm. 519/2026 el Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJ Madrid) torna a oferir un bon exemple de fins a on poden arribar aquestes situacions.

Estar de baixa no significa haver de quedar-se a casa

Aquesta és probablement la primera idea que convé aclarir. La IT suposa que el treballador està impedit per a desenvolupar la seva activitat laboral habitual durant un determinat període. No suposa, com a regla general, que tingui prohibit sortir del seu domicili.

Anar de compres, passejar, reunir-se amb altres persones o fer gestions ordinàries pot ser perfectament compatible amb una baixa. Fins i tot determinades activitats que, vistes des de fora, poden cridar l'atenció són aconsellables en alguns processos de recuperació.

Pensem, per exemple, en determinades malalties psicològiques. Sortir, relacionar-se o fer alguna activitat d'oci pot formar part d'una vida compatible amb el tractament. El mateix passa amb unes certes lesions físiques en les quals el facultatiu recomana caminar o mantenir una activitat moderada.

Els tribunals insisteixen precisament en la necessitat de valorar cada situació atesa la patologia, l'activitat duta a terme i la seva possible incidència sobre la recuperació.

Atenció. Veure un treballador de baixa fora del seu domicili, en un restaurant, en una celebració o fent una activitat d'oci no permet concloure automàticament que existeixi frau o incompliment laboral.

Viatjar durant una IT

Tampoc hi ha una prohibició general que impedeixi desplaçar-se per trobar-se de baixa. Un viatge pot ser compatible amb la recuperació i, depenent de la malaltia, fins i tot pot no tenir cap rellevància mèdica. La qüestió canvia quan aquest desplaçament dificulta seguir un tractament, impedeix acudir a reconeixements mèdics o va acompanyat d'activitats clarament incompatibles amb les limitacions que van justificar la incapacitat.

No és el mateix, per exemple, desplaçar-se uns dies i mantenir les pautes mèdiques que durant aquest viatge es faci una activitat física que contradigui obertament les limitacions derivades de la lesió.

Per tant, la destinació del viatge té molta menys importància que el que realment succeeix durant aquests dies i la repercussió que pugui tenir sobre el procés de curació.

Atenció. Abans de considerar irregular un viatge cal comprovar la seva veritable incidència sobre la recuperació. La simple existència de fotografies de vacances no acredita, per si sola, que la baixa sigui fraudulenta.

Fer esport tampoc està prohibit de manera automàtica

Aquí és especialment fàcil equivocar-se. Practicar esport mentre s'està de baixa pot semblar contradictori a primera vista, però jurídicament no té per què ser-ho. Tot dependrà de la malaltia i de l'exercici fet.

Una persona amb una determinada lesió pot tenir desaconsellades unes activitats i permeses d'altres. Fins i tot l'exercici pot formar part de les recomanacions per a afavorir la seva recuperació.

La situació serà distinta quan l'activitat esportiva exigeixi precisament un esforç incompatible amb la lesió, que pugui agreujar-la o retardar la curació. També pot adquirir rellevància quan evidenciï unes capacitats físiques difícilment conciliables amb les limitacions que justifiquen la incapacitat laboral.

En definitiva, no hi ha un catàleg universal d'esports permesos i prohibits durant una baixa.

Atenció. Poder muntar amb bicicleta, nedar, caminar diversos quilòmetres o acudir a un gimnàs no demostra necessàriament que una persona pugui fer la seva feina habitual. Activitat esportiva i capacitat laboral no són conceptes equivalents.

El problema canvia quan apareix una altra ocupació

Una cosa és mantenir una certa activitat personal i una altra molt distinta desenvolupar una activitat professional durant la IT.

Aquí entra en joc, a més de la relació laboral, la normativa de la Seguretat Social. L'article 175 de la Llei General de la Seguretat Social (LGSS) estableix que el dret al subsidi pot ser denegat, anul·lat o suspès quan el beneficiari hagi actuat fraudulentament per a obtenir o conservar la prestació o quan treballi per compte propi o d'altri.

Des de la perspectiva de l'empresa també poden existir conseqüències. L'article 54.2.d) de l'Estatut dels Treballadors (ET) contempla com a causa d'acomiadament disciplinari la transgressió de la bona fe contractual i l'abús de confiança, sempre que ens trobem davant un incompliment greu i culpable.

Ara bé, tampoc s'hauria d'actuar de manera automàtica. Abans de sancionar cal saber què feia realment el treballador, amb quina freqüència, en quines condicions i quina relació té aquesta activitat amb la seva situació mèdica.

No és igual tirar una mà de manera puntual en una circumstància familiar que atendre clients habitualment, gestionar encàrrecs, cobrar quantitats, organitzar serveis o treballar regularment per a un altre negoci.

Atenció. Quan hi ha indicis que el treballador està desenvolupant una altra activitat professional durant la IT, convé documentar acuradament els fets abans d'iniciar un procediment disciplinari. Les sospites, per raonables que semblin, no substitueixen la prova.

Una sentència recent ajuda a entendre on pot haver-hi el límit

La Sentència 519/2026 del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, sala social, de 12 de juny de 2026, analitza precisament una situació d'aquest tipus. La treballadora es trobava en incapacitat temporal des de setembre de 2024. Durant aquest període va quedar acreditat que desenvolupava diferents tasques relacionades amb un altre establiment dedicat a hostaleria i celebració d'esdeveniments. No es tractava únicament d'haver acudit alguna vegada al local.

Segons els fets que va prendre en consideració el tribunal, atenia trucades de clients, proporcionava informació sobre serveis i preus, ensenyava les instal·lacions, disposava de claus, rebia documentació i quantitats lliurades com a senyal i participava en activitats relacionades amb els esdeveniments.

Hi havia, a més, un altre element especialment interessant. Algunes ressenyes publicades a Google esmentaven expressament l'atenció rebuda per part de la treballadora.

Valorat el conjunt de circumstàncies, el TSJ de Madrid va confirmar la procedència de l'acomiadament disciplinari per transgressió de la bona fe contractual.

Atenció. La sentència no estableix que qualsevol col·laboració amb un negoci durant una situació d'incapacitat temporal sigui, per si mateixa, causa d'acomiadament. El que resulta determinant és el conjunt de fets que han quedat acreditats i la rellevància o entitat de l'activitat efectivament desenvolupada.

Les proves digitals poden acabar tenint molta importància

El cas anterior deixa un altre ensenyament que les empreses no haurien de passar per alt. Actualment, una part considerable de l'activitat d'una empresa deixa rastre digital. Ressenyes de clients, publicacions obertes en xarxes socials, fotografies, comunicacions o informació disponible públicament poden contribuir a acreditar determinats fets.

Això no significa que tot el trobat a internet es pugui utilitzar sense més ni més ni que desapareguin els límits derivats dels drets fonamentals, particularment el dret a la intimitat i la protecció de dades. L'obtenció de la prova i la forma en la qual posteriorment es fa servir també importen.

Una prova aconseguida vulnerant drets fonamentals pot generar un problema afegit i afeblir precisament la decisió que l'empresa pretén defensar.

Atenció. Si es planteja fer una recerca sobre un treballador, especialment mitjançant detectius privats o mitjançant el seguiment de la seva activitat digital, és recomanable revisar prèviament la proporcionalitat i legalitat de les mesures emprades.

Quan el treballador ja tenia dues activitats abans d'emmalaltir

Hi ha una altra situació que no s'ha de confondre amb començar a treballar per a un tercer durant la baixa. Pot succeir que una persona ja desenvolupés dues activitats professionals abans d'iniciar la incapacitat temporal. En determinats supòsits, les limitacions mèdiques poden impedir fer-ne una i, no obstant això, permetre continuar amb l'altra. L'explicació és bastant senzilla. No totes les feines exigeixen les mateixes capacitats.

Una lesió física pot impedir desenvolupar una professió que requereix carregar pes o romandre moltes hores dempeus i, al mateix temps, resultar compatible amb una activitat essencialment sedentària que la persona ja exercia.

Aquests supòsits requereixen estudiar amb especial cura la situació de pluriocupació o pluriactivitat, les activitats concretes desenvolupades i el règim de Seguretat Social aplicable.

Atenció. No s'ha de confondre l'inici d'una nova activitat durant la incapacitat temporal amb la continuïtat d'una altra activitat que el treballador ja exercia anteriorment. Les conseqüències jurídiques poden ser diferents.

Abans d'acomiadar convé analitzar alguna cosa més que una fotografia

Des del punt de vista empresarial, potser aquesta és la conclusió més important. Quan apareixen indicis d'una possible conducta irregular durant una baixa, el primer impuls no hauria de ser redactar immediatament una carta d'acomiadament. Cal reconstruir els fets.

Quina malaltia o limitació està relacionada amb la incapacitat? Quina activitat s'ha observat? Es tracta d'un fet ocasional o habitual? Pot perjudicar la recuperació? Té veritable naturalesa laboral? Existeixen proves suficients i obtingudes legítimament? Què estableix el conveni col·lectiu aplicable? La conducta té la gravetat necessària per a justificar la sanció que es pretén imposar?

Només després de respondre aquestes qüestions es podrà valorar correctament una eventual mesura disciplinària.

L'ET exigeix que l'acomiadament disciplinari respongui a un incompliment greu i culpable. Que una conducta sigui sorprenent o generi sospites no significa necessàriament que arribi a aquest nivell.

Atenció. La proporcionalitat és important. Una decisió disciplinària mal plantejada pot acabar amb la declaració d'improcedència o, depenent de les circumstàncies i dels drets afectats, plantejar conseqüències encara més rellevants.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquesta qüestió.