Quin conveni s'aplica si la seva plantilla de treballadors està físicament en un altre lloc?

La seva plantilla treballa fora d'on va donar d'alta el centre de treball? No pot aplicar qualsevol conveni. Compte amb els convenis d'empresa limitats territorialment: no desplacen el sectorial si es treballa fora del seu àmbit.

En una sentència del Tribunal Suprem de l'11 de juny de 2025 (en recurs de cassació per a la unificació de doctrina), s'ha posat límit a una pràctica relativament comuna en algunes empreses: declarar un centre de treball en un territori concret -per exemple, Madrid- quan en realitat els treballadors presten els seus serveis en un altre lloc distint -com Àvila-, sense que aquest centre real estigui formalment inscrit davant l'autoritat laboral.

Aquest cas no és anecdòtic, i la seva resolució té implicacions directes per a moltes pimes i organitzacions amb seus disperses. El rellevant subratlla el Suprem, no és el que figuri en els registres, ni en el contracte laboral, ni en la base de dades de l'administració. El decisiu, diu literalment, és "el lloc al qual acudeixen els treballadors per a prestar els seus serveis i on l'empresa té implantats elements productius per a aquest fi".

Quines conseqüències té això?

Doncs ben clares: si els empleats treballen de manera habitual a Àvila, aquest és el centre de treball real, encara que l'empresa mai ho hagi inscrit com a tal. I això implica que el conveni col·lectiu aplicable no pot ser el negociat per als centres de Madrid, sinó el sectorial de la província on efectivament es treballa.

A més, el Suprem desmunta un altre argument freqüent: la pretesa prioritat del conveni "d'empresa". Perquè no tot el que sembla conveni d'empresa ho és realment. En aquest cas, l'acord havia estat signat per l'empresa amb la representació legal dels seus treballadors... però limitat a la Comunitat de Madrid. I aquesta limitació territorial el converteix en un conveni infraempresarial, sense la prioritat aplicativa que sí que reconeix l'Estatut dels Treballadors (art. 84.2) als convenis d'empresa "plens".

Interpretació clara i restrictiva

L'article 84 de l'ET estableix una jerarquia normativa en la qual el conveni d'empresa pot, en unes certes matèries, imposar-se al sectorial. Però aquesta excepció -recalca el Suprem- ha d'interpretar-se estrictament. És a dir, si no estem davant un conveni amb àmbit general en tota l'empresa o grup, no s'activa la regla de prioritat. L'àmbit territorial reduït (només Madrid) exclou que aquest acord pugui aplicar-se a Àvila, on regeix el conveni sectorial provincial.

Implicacions pràctiques per a empresaris i assessors

Aquest pronunciament obliga a revisar amb lupa no sols on estan formalment inscrits els centres de treball, sinó -i sobretot- on es presten realment els serveis. Si existeix discordança, hi ha risc clar de conflicte col·lectiu, demandes individuals i fins i tot nul·litat de condicions contractuals.

Des del nostre despatx, recomanem revisar:  

• La ubicació real de la seva plantilla.
• La inscripció formal dels centres de treball davant l'autoritat laboral.
• La coherència entre el que figura en el contracte i la pràctica diària . 
• El conveni que està aplicant realment (i si està legitimat per a això).

La solució no passa pel maquillatge documental. La inspecció, la jurisprudència i ara també el Tribunal Suprem ho tenen clar: la veritat laboral pesa més que el paper.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquesta qüestió.